Ayer nuestro compañero Aleksander sufrió una terrible pérdida.
Por eso, hoy, y en nombre de nuestro grupo, me uno a él en su pesar.
En Primus Inter Pares nos pasamos el año compartiendo alegrías, más o menos terrenales, pero cuando un amigo sufre, también compartimos el luto.
Éstas Navidades serán un poquito más amargas para todos los que te queremos, Alek, aunque creo yo que intentaremos por todos los medios que,
para ti, sean un poquito más dulces de lo que se presentan.
¡Ánimo, amigo!
Abrazos.
Moltes grácies gent. Grácies per tot es vostro suport, i també a sa vostra preséncia d’ahir. Me va ajudar moltíssim i vareu conseguir fer-me sentir bé per primera vegada desde que va començar tot això. Grácies a voltros ara mateix estic un poc millor.
Moltes grácies a tots i bones festes.
I poc a poc hi estaràs encara més. Una milloria que sorgiria sense noltros, però com ja saps, ens alegram de poder patir i riure amb tu, així que gràcies A TU per deixar-te donar suport.
Ens veim aviat!!
… Només puc dir-te que saps que ens tens al teu costat només ho necessitis, Alek… no em surten més paraules…
Una aferrada molt forta i molts d’anys.